Patanjali en el Sutra II.46
defineix l’asana “sthirasukhamâsanam”,
que Desikachar la tradueix com “l’asana
ha de tenir una doble qualitat:
l’atenció i
la relaxació.”
Partint d’aquesta definició podem realizar els diferents asanas tenint presents aquestes qualitats bàsiques d’actitut alerta i
comoditat. Una manera sencilla i alhora
bonica de poder realizar aquest concepte de sthira i sukha consisteix en visualitzar la postura perfecta com ens proposa Desikachar en el llibre “El Corazón del
Yoga.”
Pero quan a priori ens diuen la postura perfecta,
el més probable és que ens vingui a la ment la imatge d’un asana que hem pogut
veure en un llibre, o en alguna persona ja sigui alumne o mestre. El mateix ens passa quan ens diuen que fem qualsevol cosa
perfecta! Perfecta en funció a qui i qué?
Per tant per fer referència a la postura perfecta podem recórrer a la imatge del rei de les serps Ananta. En aquesta imatge
es pot apreciar com amb el seu cap Ananta carrega tot el pes de
de l’Univers i amb el seu cos proporciona un llit al senyor Visnu. Ananta ha de estar completament relaxat per a que el senyor es pugui sentir ben còmode, fent referencia així a la idea de Sukha. I alhora la serp ha de ser forta i ferma per soportar tot l’univers, i aquesta és la idea de Sthira. Aquestes qualitats juntes ens donen la imatge i la sensació d’un asana perfeceta.
El cos de la serp es suau i còmode
(Sukha) i al mateix temps és ferm i segur (sthira). Progressivament, podem anar trobant un
punt d’equilibri
entre aquestes qualitats, i cada ún ha
d’anar indagant la seva comoditat i la seva fermesa. No es questió d’imposar,
sino que més aviat és un procés que va sorgint amb la pràctica.
