viernes, 7 de febrero de 2014

LA POSTURA PERFECTA



Patanjali en el Sutra II.46 defineix l’asana “sthirasukhamâsanam”, que Desikachar la tradueix com “l’asana ha de tenir una doble qualitat: l’atenció i la relaxació.”

Partint d’aquesta definició podem realizar els diferents asanas tenint presents aquestes qualitats bàsiques d’actitut alerta i comoditat. Una manera sencilla i alhora bonica de poder realizar aquest concepte de sthira i sukha consisteix en visualitzar la postura perfecta com ens proposa Desikachar en el llibre “El Corazón del Yoga.”

Pero quan a priori ens diuen la postura perfecta, el més probable és que ens vingui a la ment la imatge d’un asana que hem pogut veure en un llibre, o en alguna persona ja sigui alumne o mestre. El mateix ens passa quan ens diuen que fem qualsevol cosa perfecta! Perfecta en funció a  qui i qué?

Per tant per fer referència a la postura perfecta podem recórrer a la imatge del rei de les serps Ananta. En aquesta imatge es pot apreciar com amb el seu cap Ananta carrega tot el pes de
 

de l’Univers i amb el seu cos proporciona un llit al senyor Visnu. Ananta ha de estar completament relaxat per a que el senyor es pugui sentir ben còmode, fent referencia així a la idea de Sukha. I alhora la serp ha de ser forta i ferma per soportar tot l’univers,  i aquesta és la idea de Sthira. Aquestes qualitats juntes ens donen la imatge i la sensació d’un asana perfeceta.

El cos de la serp es suau i còmode (Sukha) i al mateix temps és ferm i segur (sthira). Progressivament, podem anar trobant un punt d’equilibri entre aquestes qualitats, i cada ún ha d’anar indagant la seva comoditat i la seva fermesa. No es questió d’imposar, sino que més aviat és un procés que va sorgint amb la pràctica.